Music pla

Del 22 al 29 d’Agost de 1999 hi ha hagut un curs d’especialització, hi que va tenir com a cloenda un concert dels deixebles del professors: CLAUDI ARIMANY, MARIA ANTÒNIA CASAS, EVGUENI GRATCH I PETER THIEMANN.

El dissabte dia 28 d’Agost hi va haveri la cloenda d’aquest curs amb un programa força atapait. Vàren començar amb l’apartat de violí interpretan Capritxo n.º 20 de N. Paganini de la mà de Cesar Salinas i Scherzo Tarantela Op. 16 de H. Wieniawski pel violinista Maurici Dalmau. En l’apartat de flauta Maite Guarino, Elena Nieto i Antonio Riera ens vàren interpretà: Trio per a tres flautes Op. 87 de L. Beethoven amb tres moviments: Al-legro, Adagio i Minuetto. Van continuar amb Duo per a dos flautes de L. Beethoven interpretan amb dos moviments: Al-legro i Minuetto Clara Gadea i Elena Nieto. En l’apartat de piano Luana Cuenca ens va oferir l’Impromptu Op. 90 n.º 2 de F. Schubert i Esther Subirà la Dansa del foc de M. Falla. I en l’apartat de violoncel i amb l’Albert Gimenez com a pianista acompanyant Joan Palet ens va deleitar amb una Sonata per piano i voloncel Op. 102 n.º 1 de L. Beethoven, per després seguir amb Peces de Fantasia Op. 73 de R. Schumann interpretades per el violoncelista Marc Renau, per acabar amb Concert en Re menor, 1.er moviment de E. Lalo per el violoncelista Robert Brufau.

Això va ésser la cloenda que els alumnes del Conservatori de Barcelona ens vàren venir a mostrar a l’Esglèsia de Santa Maria dels Turers de Banyoles dins el VI Curs d’Especialització Musical.

Ultim concert de les Festes d’Agost de 1999, una nit mágica, mágica certament ja que l’entorn si esqueia. El recital venia precedit de una altra actuació que EMILIO CAO i la seva banda van fer a Camprodon el Monestir de Sant Pere el diumenge, o sigui que el dilluns els vàrem tenir aqui.

EMILIO CAO: Compositor i arpista galleg, venia secundat per la seva banda ells són: César Morais als teclats; Luis Areán a la flauta travessera i a la gaita i Susana Varela a la guitarra, les percussions i la explèndida veu. Emilio Cao figura capdal de la música etnica gallega i també de les denominades “noves músiques”, fou l’intruductor de la corrent celta i de la música tradicional gallega que va suposar l’obertura per la qual entraran nous aires. Va rebre a Moscou el Primer Premi a la Qualitat Artística, otorgat en el VII Festival Internacional de Programes Musicals de Televisió, o sigui que el seu curriculum musical és extens.

El dilluns al Club Natació Banyoles venia a oferir al seu darrer treball discogràfic “Sinbad en Galicia” inspirat en el llibre-fàbula: Se o vello Sinbad voltase ás illas de Álvaro Cunqueiro, banyat amb música “new-age”. Potser va ser un dels recitals més intimistes al que el dilluns ens va oferir, llàstima d’un generador de llum que ens va engarrar el concert.

Divendres, 13 d’agost de 1999, primer dia de les Festes d’Agost, nit de festa i follia amb DUSMINGUET la gresca estava asegurada, ja que el grup està molt ben considerat entre els grups que fan música-fussió.

DUSMINGUET el formen: teclats, acordió diatonic, baix elèctric, guitarra elèctrica, bateria, percussions i veus, tots ells de La Garriga formen un septet amb molta professionalitat i gran coneixença de les fussions, tant sigui rumba, cumbia, son i sardana. El concert va començar a les 24:00 a les a Rodes ple de gom a gom i a amb un ambient de festa, ja que era festa a Banyoles; DUSMINGUET va ençetar el recital amb una bona dosi del rumba-fussió per després continuar amb peçes estil cumbia, entremenclan temes “afrançasats”, de sardana i peçes de “son”.

DUSMINGUET és una formació que mesclen tota la música de mestissatge, enriquin-nos amb tots de fussions i ritmes que fan més alegre la vida, un bon aplaudiment per haver-nos fet gaudir un altre cop (ja que no era la primera vegada que venien) i així fer-nos passar un bon inici de les Festes d’Agost.

Divendres, 6 d’Agost, a les 23:00 h. a la Plaça de les Rodes.

El so “New Orleans” es va fer escoltar el divendres a la Plaça de les Rodes en un extraordinari concert que ens vàren oferir el septet de jazz PAPA JOE’S RAMBLIN’ BAND.

Amb una formació: saxo, trombó, guitarra i banjo, trompeta, clarinet i bateria; típica formació de les “marching-bands” de New Orleans, vàren posar un toc de festiu al preludi de les Festes d’Agost.

Ens vàren deleitar amb una peça típica de New Orleans, per després pasar a interpretar una peça composada per el famós trompetista Winton Marsalis el tema que vàren tocar se’n deia “Gran Marshall”, també van interpretar un parell de temes caribenys, per pasar a tocar temes del repertori standard; un petit homenatge al pianista i compositor de tants i tants standards George Gershwin interpretant una balada, també vàren tocar una preciosa balada anomenada “The Sunny side of the street”, una peça “dixie”, temes com “Flamingo” hem vàren deixar satisfet.

En definitiva, encara que no hi hagués gaire gent, tot hi que és va fer amb un lloc inmillorable, a la restaurada Plaça de les Rodes, per els assistents que vàrem poder gaudir del concert, un concert festiu i animat, això va ésser lo que PAPA JOE’S RAMBLIN’ BAND ens van proposar i jo diria que amb encert.

Johnny Winter, John Hammond
Poble Espanyol
22/7/1999 – 22.00 h

Vam arribar al Poble Espanyol hi començava amb bona espectativa lo que molta gent anava a escoltar un concert del mític “bluesman” albí Johnny Winter.

Va començar de teloner un mític l’especialista de “slide-guitar” John Hammond que ens va fer gaudir del genuí blues arcaic. Guitarrista influenciat per Robert Johnson, bluesman de gran qualitat John Hammond va ésser el que va establir el primer contacte entre Bob Dylan i el conjunt The Band.

Es presentà sol amb una guitarra acústica i una harmònica, i desgranà uns blues en estat pur. L’actuació del “teloner” va durar tres quarts de hora, que per mi va ésser molt ràpid; aplaudiments i mitja hora abans no va sortir “l’estrella”.

I per fi va sortir acompanyat com si fos una persona vella i fràgil (amb 55 anys, els axcessos es pagant tard o aviat) ja no era aquell Johnny Winter que conexiem per els L.P. o en gires anteriors. Jo no l’havia escoltat mai en directe hi hem feia gràcia veure’l perquè era un mite hi hem feia il-lusió, però l’il-lusió va durar ben poc.

Va començar a puntejar la seva inseperable guitarra electrica, però ja no era el mateix, és “cruçava” anava a mitg gas i cantava “penosament”, blues i rock&roll interminables, incorreccions i més incorreccions, escales interminables no poguen ni seguir al baix i la bateria.

Va ésser una “bona eixecada de camisa” lo que el dia 22 de juliol de 1999 és va produir al Poble Espanyol amb el concert del “bluesman” albí Johnny Winter, hem va fer pena que un músic de la seva categoria no se’n doni compte; que per més “inri” ens va tocar una versió del “Sex machine” que semblava que ens prenés el pél.

Només ens queda escoltar el compact STILL ALIVE AND WELL (Encara viu i bé) per recordar-lo com el mític que va ser el guitarrista de Beaumont JOHNNY WINTER.

La presentació oficial del Cor del Teatre Municipal de Banyoles, va tenir lloc el dissabte, dia 15 de maig de 1999, a les 22,30 hores amb el teatre ple a vessar. Hi va haver-hi una nova singladura d’un Cor jove, dinàmic i agosserat. Vàren fer un petit repertori que incloïa des de les peces clàssiques, als musicals, així com a les de repertori espanyol i, com no, ens vàren deleitar amb una obra de Beethoven.

El repertori que treballen des del Cor està diferenciat en tres línees musicals: la interpretació de cançons musicals, (musicals) la interpretació de peçes a capella (sense intrumentació) i la interpretació d’obres per cor i grup instrumental (reducció d’orquestra per piano, orgue). Doncs aquesta era la línia de treball musical feta per el Cor i el seu director David Costa.

Va ésser molt curiós en cada peça el moviment de les sopranos, contralts, tenors i baixos, crec jo que una técnica més en el camp coral. Els musicals com el “Suiny Tood” o diferents musicals anglesos, contrastaven amb les peçes a capella interpretades amb gran afectivitat. Lo que era un pél verd era la interpretació de algunes obres clássiques com la de Beethoven, però en resum va ésser discret ja que només duent poc temps com a Cor i crec que s’ha de lluïtar molt per assolir la perfecció.

<>

OpinióBona empenta es lo que el dia 15 de maig de 1999, s’els hi va donar en el Cor del Teatre Municipal de Banyoles en la seva primera presentació oficial, enllà quedaven enrrera moltes hores d’assaig per poder conpaginar la Coral i fer que sonés com va sonar.

Hi havia mancança de baixos en el Cor ja que el ésser una formació jove, és veu, les tesitures no passant de tenors, i per formar un Cor és necesita: Sopranos, Contratls, Tenors i Baixos, però jo crec que amb l’enstusiasme que hi posa el director en David Costa i tot el Cor amb plé jo crec que ho conseguiran.

Presentació del C.D. “ORIGINALS MOMENTS”

El dia 8 de maig de 1999 al Teatre Municipal de Banyoles i a les 22:30 hores es presentava el segon C. D. de aquesta formació: MOMENTS QUARTET, que s’en diu ORIGINAL MOMENTS.

MOMENTS QUARTET el formen Lluís Esquadra al piano, Javier Juanco a la guitarra electrica, Toni Pujol al contrabaix i César Martínez a la bateria i en aquest compacte ens trobem les col-laboracions de Marta Lorenz a la flauta en el tema 2 i Alfons Carrascosa al saxo alt en el tema 8. Aquest C. D. ORIGINAL MOMENTS va està enregistrat als Estudis Musiclan d’Avinyonet de Puigventòs (Girona) al 7, 8 i 9 d’agost de 1998, i editat per Fresh Sound New Talent.

Van començar amb el tema DIES DE NENS I NENES composat per el propi Lluís Esquadra, una revisió més acurada que pas en el primer compacte que es titolava MOMENTS,per després passar a un tema bastant festiu ISLERO composat per el contrabaxista Toni Pujol, SWEET BOSSA una bossa-nova composada per el pianista Lluís Esquadra per tot seguit passar a un tema anomenat BRISAS de la pianista Isabel Membrilla per acabar amb un tema jo diria que un dels temes millors de la nit una peça composada per el guitarrista Javier Juanco G. T. B. una balada molt tranquila hi amb molt de “feeling”.

Varèn tocar amb molta técnica i amb molta frescura, coses imprescindibles per gaudir d’una vetllada de jazz. Cal esmentar que en aquest segon treball discrogràfic tots els temes son del propi quartet, que no passava el mateix amb el primer ja que quatre dels vuit temes eren standars. Cal afegir que la discogràfica és diferent potser aquesta amb més renom ja que Fresh Sound New Talent edita un ampli ventall de tota l’esfera jazzistica.

El dia 8 de maig varèm poder gaudir el Teatre Municipal de Banyoles, d’un quartet de les nostres contrades que fa bon jazz. Enorabona i que no para la música.

Opinió

Venien a presentar el segon compacte titolat ORIGINAL MOMENTS del quartet de jazz MOMENTS, jo l’havia escoltat així per sobre, però va ésser molt gratificant que podessim gaudir del compact en directe.

Malgrat una luxació que va patir el contrabaxista en Toni Pujol i que va ésser sustituit per el contrabaxista De la Vega molt brillantment i eren tots. El concert va anar de temes propis no incluinti un tema del pianista barceloní Lluís Vidal UN TOC DE GROC fora aquest tema tot va ésser de composicions própies del quartet, llevat de BRISAS que es composició de la pianista Isabel Membrilla.

Un concert el del dia 8 de maig per gaudir de bon jazz i d’aqui.

Banyoles, 25 de setembre de 1998
Concert a càrrec de JAZZ CRACKERS
(Funky Jazz) al City Arms

Tot i que a les nostres contrades no és gaire habitual poder sentir jazz en locals oberts al públic, el passat 25 de setembre el City Arms ens va oferir l’oportunitat de poder escoltar la música de JAZZ CRACKERS, trio format per baix, bateria samplejada i guitarra elèctrica amb efectes.

El trio va repassar standards de jazz que em van sorprendre gratament, ja que, tot i que es notava la influència de gent com John MacLaughlin, George Benson o Wes Montgomery a la guitarra, quedava palesa la gran càrrega que donaven la bateria i el baix, amb un so funky en algunes peces. Temes com “Waterelon man”, “So what”, “Freedie Frelooader”, “Wade” i “Blue bossa” se’ns van oferir amb ritmes més càlids del que és habitual.

Cal dir que tocar en trio constitueix un desafiament. Tocant en quartet tot vé més planer. un trio, en canvi, requereix molt més esforç, atacant les improvitzacions de cada tema i JAZZ CRACKERS ho sap fer.

Opinió

Pensava que JAZZ CRACKERS oferiria un concert com qualsevol altre, que seria la típica banda de jazz, però he de dir que em van sorprendre. En primer lloc, no em vaig trobar l’esquema típic de quartet, sinó un trio de músics. En segon lloc, els instruments, sobretot la bateria samplejada. Finalment, el fet de poder escoltar standards amb un altre caire, escapant de tota influència i amb una gran naturalitat.

Lloc: “La Boîte” de Barcelona.
Dies: 13 i 14 de setembre de 1998.
Actuació: Gema 4 & Ramon Valle; concert “a capella”.

Els dies 13 i 14 de setembre vaig poder gaudir de dues nits màgiques, nits amb “sabor”. L’ocasió es presentava prou atraient: escoltar de prop músics cubans en un àmbit que s’hi prestava. El còctel musical havia de ser explosiu i trepidant i, “como no”, amb molt de risc.

Gema 4 està format per quatre cantants cubanes: la directora i segona veu, Odette Telleria; la primera veu, Estela Guzmán; la tercera veu, Michelle Aíderete; i la quarta veu i baix, Laura Flores.

Les cantants cubanes van repassar el seu primer CD “Boleros a capella”, amb temes com “La Gloria eres tú”, “Piel Canela”, “Piensa en mi”, “La puerta” o “Bésame mucho”, amb una naturalitat i una professionalitat mai vistes, conformant un mosaic de tesitures que ens va fer disfrutar molt.

Seguidament, va actuar el pianista cubà Ramon Valle, que va tocar dues peces a piano sol, una d’elles el tema “Levitando”, clar exponent de la influència del trinomi Jarret-Corea-Hanckock. Havent-lo escoltat molt detingudament, crec que es pot afirmar que posseeix un discurs pianístic molt ric, ple de totes les formes musicals.

Tot seguit van pujar a l’escenari les quatre components de Gema 4 que, una per una, van anar interpretant boleros, balades i gospel-songs.

Per finalitzar van cantar juntes un gospel que feia posar la pell de gallina i van acabar oferint tres bisos.

A més d’un bon concert, va ésser un concert excitant. Crec que cal felicitar Gema 4 i Ramon Valle per haver fet gaudir els assistents amb dues nits màgiques a “La Boîte”.