Emilio Cao: una nit celta a l’estany
Ultim concert de les Festes d’Agost de 1999, una nit mágica, mágica certament ja que l’entorn si esqueia. El recital venia precedit de una altra actuació que EMILIO CAO i la seva banda van fer a Camprodon el Monestir de Sant Pere el diumenge, o sigui que el dilluns els vàrem tenir aqui.
EMILIO CAO: Compositor i arpista galleg, venia secundat per la seva banda ells són: César Morais als teclats; Luis Areán a la flauta travessera i a la gaita i Susana Varela a la guitarra, les percussions i la explèndida veu. Emilio Cao figura capdal de la música etnica gallega i també de les denominades “noves músiques”, fou l’intruductor de la corrent celta i de la música tradicional gallega que va suposar l’obertura per la qual entraran nous aires. Va rebre a Moscou el Primer Premi a la Qualitat Artística, otorgat en el VII Festival Internacional de Programes Musicals de Televisió, o sigui que el seu curriculum musical és extens.
El dilluns al Club Natació Banyoles venia a oferir al seu darrer treball discogràfic “Sinbad en Galicia” inspirat en el llibre-fàbula: Se o vello Sinbad voltase ás illas de Álvaro Cunqueiro, banyat amb música “new-age”. Potser va ser un dels recitals més intimistes al que el dilluns ens va oferir, llàstima d’un generador de llum que ens va engarrar el concert.