Music pla

La campanya Yllana de teatre i el prestigiós violinista libanés Ara Malakian ens varen dur al Teatre Municipal de Banyoles “PA-GAG-NINI” un espetacle de música clàssica en clau d’humor. Aquesta proposta que barreja l’humor amb la música culta té un molt bon atractiu, i és que es va fer palès en la seva actuació en un Teatre Municipal en que no hi cabia ni una agulla.

“PA-GAG-NINI” és una idea original del grup de teatre Yllana i del violinsta Ara Malikian i com no també del quartet de violins i violoncelque varen demostrar la seva técnica i el seu humor esbojarrat amb peçes com Rapsodia n.º 3 Op 1 del cuartet Pagagnini per a sis instruments, i en el que varen baixar al públic i varen escollir a dues persones a l’atzar per intervenir en el gag.

El programa era d’allò més ric amb peces de Pablo Sarasate, Manuel de Falla, Luigi Bocherini, Johan Pachelbel, Sigeru Umebayshi, Wolfang A Mozart, Federic Chopin, Nicolo Paganini i Serge Gainsbourg, tot mesclat amb “riffs” de “heavy metal” i  tocs de música pop i rock genialment interpretada

En el festival de guitarra de girona, el dia 20 de juny van tenir la sort dels privilegiats a la Bombolla de la Mirona de Salt van poder gaudir del guitarrista max sunyer acompanyat per una cantant la Lenka revisant temes dl més pur estandar de jazz amb una versió molt intimista i a l’hora molt càlida. Revisions de famós Cheek to cheek de Irving Berlin, Someone to wacht over me de George Gershwin, Time after Time etc. tot amb una veu més que prodigiosa i amb un guitarrista tot terreny com és Max Sunyer (ex Tapiman, ex Icerberg i Pegasus) grups de la historia musical del pais amb “majuscules”.

Max Sunyer va estar creatiu y intimista al tocar temes tan emblematics con son els estandards. Menció a part un tema que barrejaba flamenc i swing.

El programa era molt bo, l’emplaçament únic, i els acordionistes, amb un curriculum dens i ric. El duo d’acordions format per Alberdi i Aizpiolea constituït l’any 1998 a Euskadi, té un llarg recorregut en festivals i esdeveniments d’arreu del món: desde la Xina, passant per Finlàndia, Servia, Londres i Espanya, on han estat guardonats amb el Primer Premi al Concurs Permanent de Joves Intrèrprets de Joventuts Musicals d’Espanya.

L’emplaçament triat, el Museu Darder ofereix una acústica sorprenent, inmillorable, i el repertori, ens van fer gaudir de l’excel.lent programa amb obres (totes expressament arranjades per acordió) com és el cas de l’arranjament exprés fet per el compositor Joan Ginjoan “Fantasia del trencadís”, o obres com “Tiento del Cuarto tono” de Antonio Cabezón, arranjament fet per ells dos amb molta cura, com igualment també “Serenata andaluza” de Manuel de Falla o “Petrouschka” d’Igor Stravinsky o el contemporani Albert Sardà amb el tema “Mimetic” i el referent que no podia faltar “Verano Porteño” d’Astor Piazzola peça amb la qual obririen i clourien el seu programa.

Un duet d’acordions molt particular i curiós, ja que no es gaire usual (al menys aqui a les nostres comarques) gaudir d’un concert d’aquestes característiques tant especials.

En motiu del Dia de la dona treballadora, el dia 9 de març passat es va celebrar un concert de blues a càrrec de la “Big Mama” al Teatre Municipal de Banyoles amb gran afluència de públic. Montserrat Pratdesaba “Big Mama” té el reconeixement més que sobrat en el món del blues qui a casa i a fora,amb un curriculum de lo milloret, ja que ha tocat amb gent del blues més genuí.

Amb la seva inseparable guitarra i ella sola al comandament, ens va fer gaudir d’una vetllada més que inoblidable, i va repassar tots els “estandards” del jazz com Louis Amstrong, George Gerswing, Duke Ellington etc… per després tocar en sabia dolçor el blues més esfereïdor d’aquests cantants i de ella mateixa.

Va ser un concert atípic però a la vegada molt intimista ja que ella anava anomenant tots els compositors i tots els temes com si fossin a casa. Un notable per la Big Mana que només de començar ja va deixar clar que oferia el seu bon art con a homenatge a les dones i també el blues.

El passat mes d’octubre, al Teatre Municipal de Banyoles va tenir lloc l’actiuació del guitarrista de jazz Jordi Bonell i el seu trio, en el que el guitarrista va presentar “Agua Madre”. Aquest era el programa que s’havia anunciat prèciament però el haver de ser canviat el bateria Roger Blavia per un bateria noruec, varen optar per oferir-nos una selecció dels estàndards més coneguts que en jazz són com “l’abecedari de la llengua”.

Es varen presentar i pel llarg d’una hora i mitja de brillant concert ens varen fer delectar amb boleros, estàndards, peces de collita pròpia, amb una gran destresa, domini i creativitat de tots els components.

El guitarrista Jordi Bonell, no havia actuat ami a Banyoles, i això fa que l’encert sigui encara més gran a l’hora de programar músics jqa consolidats i amb una àmplia i merescuda reputació. En definitiva: un músic de la seva trajectòria i prestigi no ens dl podiem perdre.

Els assistents al concert vàrem poder gaudir d’allò més amb “BON JAZZ” amb majuscules, i saber que és bo programar gent d’aquesta encertada qualitat musical

Segon treball d’aquest conjunt cubà de Santiago de Cuba “Alexander y Manos de Oro”. Si en el primer cd. Desde el Rincon ens vàren fer gaudir amb la seva música “sonera”, amb “Machuca bien la Pimienta” ens sorprenen amb un nou projecte, diferent, però no exent de musicalitat i bon fer del seu director Leonardo Alexander.

Amb els deu temes d’aquest disc, el grup pretent oferir la seva particular  manera de interpretar el “son cubano”.

“Machuca bien la pimienta” es una composició del director de aquesta formació el qual aprofita per incluiren aquest cd. versions de conegudes cançons del repertori cubà.

El quartet de trombons no es gaire usual en formacions, tant de música clàssica com de jazz, el perqué es ben fàcil no hi ha composicions per aquesta meva de formació, i sempre en de anar a fer versions o arrenjaments.

Bé però el dissabte dia 27 d’octubre vàrem tenir l’oportunitat de poder gaudir in situ de un quartet de trombonistes valencians que venien a presentar la peça famosa de Freddy Mercury el cantant de Queen: Bohemian Rhapsody, però a mé a més ens vàren acostar el seu univers sonor el del quartet de trombons.

Che que vara quartet són: Juan Carlos Matamoros, trombó tenor; David Pont, trombó tenor; Sergio García, trombó tenor i Juan José Martí, trombó baix.

El programa com ja he dit va ésser un petit recorregut per la música de quartet de trombons. Van començar amb Sonata per a quatre trombons de Daniel Speer (1636-1707) per seguidament tocar Quatour pour trombons de Pierre Max Dubois (1930-1995) i acabar amb una versió del Hey Jude de Paul McCartney (1942).

La segona part van tocar una Sonata de Domenico Gabrielli (1649-1690) per després tocar una selecció de peçes de Gershwin (1898-1937) amb el nom generic de A Portrait per després finalitzar amb l’apoteosic Bohemian Rhapsody del disc A Night at the Opera de Freddy Mercuri (1946-1991)

Una troballa és la de aquesta cantant cubana anomenada Elena “Manelain” Alexander Matos que conjuga el cant amb les seves creençes religioses, la religió afrocubana.

Reflexió particular i personal a modo de pensament: Si no hay muertos, no hay vivos, no hay Santos y… Si no hay santos no hay en quien adorar, ni en quien confiar. Por lo tanto, si estan todos ¡Todo está!.

El projecte “Gertrudis” recull amb forma de cd. IYAMI que en llenguaje “yoruba” significa Madre mia i es el llenguaje que fan servir la religió afrocubana. Aquestes peçes: Drume negrita, Misa Negra, Iyami Francisca i Virgen de Regla es una aproximació al univers en aquest cas cantat a capel.la que ens fa gaudir aquesta jove promesa.

Una cantant i compositora que ja ha escrit un parell de peçes per un grup cubà Alexander y Manos de Oro en el cd. Desde el Rincon editat per Picap.

Ha estudiat piano a la Escuela Vocacional de Santiago de Cuba, per després pasar a la Escuela Enrique Garcia Caturla estudiant flauta i composició. Té un brillant porvenir en el món del cant ja que té creativitat i potencial sonor.

Per més informació entra a la pàgina:youtube.es/elena manelain o si la voleu sentir enviu-me un e-mail a: sarquella(arroba)terra.es

Com cada any La Fira CUBADISCO a La Habana ens dur quelcom d’interesant fa un mes vaig estar a La Habana, per poder veure de prop aquest fenomen que es el piansita Rolando Luna. De fet jo ja el coneixia per ver tocat amb la cantant Haila, però no sabia aquesta faceta seva la del jazz i realment vaig quedar parat. Es un pianista emergent que donarà molt que parlar ja que es l’únic cubà que ha estat invitat al prestigiós Festival de Jazz de Montreaux.

Va actuar amb el seu trio, al Museo de Bellas Artes de La Habana, con que jo i tinc amics cubans que saben lo que a mi m’agrada i vàren anar i realment vaig gaudir d’allò més.

Va començar el sol a piano tocant temes propis, per després atacar amb un estandar “Autumn Leaves” a trio, inmillorable. Però aqui no es va acabar va sortit a escena un saxofonista cubà que ell el va presentar i que segons ell, es veu que havia tocant amb lo milloret del món. Vàren tocar un tema seu per després tocar un tema del saxofonista Wayne Shorter. Per finalitzar va sortit una cantant coneguda que va interpretar un tema ja clàssic en el món dels standards de jazz “My Funny Valentine”. Un altre cop més vaig pader gaudir d’unes vacances al costat dels meus amics i també, poder tenir el privilegi d’escoltar aquest gran pianista Rolando Luna

15 ANYS DE RÀDIO BANYOLES – Dissabte 11 de novembre – 22:30 h. – NAU PROVISIONAL D’ARTS ESCÈNIQUES (antigua discoteca La Nau)

Si més no era original, i crec que no s’havia fet mai a Catalunya, montar un concert a on els asistents tenien que portar la ràdio i posar-la en el dial 107.3 per escoltar-ho. Es necesita molta moguda per poder solventar tots els probelmes tecnics, i jo crec que una vegada més la ràdio i concretament Ràdio banyoles i la gent de Sonora ho van lograr.

El concert va començar amb un grup de funky -jazz-fusió ASSTRIO, teclats, guitarra i dos bateries una pasada. Tocaven peçes molt amb l’estil de digerir i congragar els que no els hi agrada el pur-jazz, perqué interpretaven temes amb molta frescura i un feeling desbordant.

Va venir el plat fort de la nit a els que molta gent coneixia ANTÒNIA FONT un grup “pop” que ha mi no hem van desegradar, tocan peçes molt “tranquis” i que la gent s’els coneixia.

I per finalitzar CAIKO un grup d’aqui que jo no havia sentir mai. Interpreten els temes amb missatge i molt contundent.

Una bona realització per el fi de clöenda dels 15 anys de Ràdio Banyoles.