Music pla

El dissabte 14 de novembre varem tenir l’oportunitat d’escoltar “in situ” un dels millors “cantaores” flamencs Antonio Suárez Salazar “Guadiana”.

Fill d’una important nissaga de cantants i músics gitanos, extremeny de soca-rel, “Guadiana” está consideratactualment dincs el panorama musical com un dels mestres del “cante” flamenc, una de les músiques d’arrel popular més ancestrals del cantinent europeu.

Amb “cante minero”, “seguidillas”, “bulerias”, “tientos” etc… va tocar i repassar a través d’un estil personal i inconfusible tot els pals del flamenc i ens va fer vibraramb el seu sentiment i “quejio” del que varem poder gaudir en escena.

Realment “Guadiana” porta el flamenc a la sang i transmet a l’espectador i a l’oient cada una de les sensacions que ell percep.

En el meu darrerviatge a Cuba, concretament a la part Est de l’illa, a la ciutat de Santiago de Cuba, vaig tenit l’inmens plaer d’escoltar un septet femení que originariament es deien”Tradición Morena” per després passar-se a anomenar “Morena Son”.

Les joves integrants d’aquesta formació porten la tradició a la sang. Des de els seus inicis, les m4lodies “santiagueres” les han anat acompanyant de tal manera que actualment estan portant el “Son” cubà a tots els racons de la vella Europa.

Tanmateix, el curiós nom d’aquesta peculiaragrupació te la seva tradició: “morenes o mulates” formen `part de la història musical de Cuba. El color de la pell porta el sabor artístic i el genui mestissatge racial de les terres llatinoamèricanes.

“Morena Son” es va fundar com a grup l’any 1998. El seu “Son” és caracteritza per el seu dinamisme i per la seva naturalitat de la veu de Maria Elena Tamayo (veu principal), que

El dissabte 25 de novembre de 2006 a la Biblioteca Municipal de Banyolesi amb el suport de Joventuts Musicals de Banyolesfou presentat el CD “Bestiari Poètic fruït de la tasca tenaç i constant de la cantant Tati Cervià i els intregants de Havana Quartet.

 Aquest “Bestiari Poètic” recull 26 temes, 16 d’ells cantats amb tota la voluntati de forma didàctica amb versos dels poetes Josep Carner, Pere Quart, Joana Raspall, Renata Mathieu i un de la pròpia Tati Cervià. Són temes fets amb clau de jazz, swing, bossa-nova, valset, reggae, marxa i txa-txa-txà.

Els componets de Havana Quartet són Tti Cervià, veu; Isabel Membrilla, piano; Toni Pujol, contrabaix i César Martinez a la bateria, acmpanyats per Gorka Benitz al saxo i flauta travessera i Dani Comas a la guitarra elèctrica i com no, també amb el Coro jovenil “Cantarella”.

Un bon encert musical de del “Bestiari Poètic i el de Havana Quartet.

Era un llocideal, el Pati del Museu Arqueològic un espai idoni, per gaudir d’aquest grup de flamenc-fusió anomenat Las Migas.

Quatre integrants dels més variats estils i procedències: Palafrugell, Bretanya francesa, Sevilla i Berlin, però totes amb un nexe en comú: la música i el flamenc.

Las Migas són Silvia Pérez, cantant; Isalbelle Laudenbach, guitarra flamenca; Marta Robles, guitarra i Lisa Bause violí. Varen actuar amb tota la seva força i “alma” per fer-nos endinsar en el món del flamenc.

La prodigiosa veu de Silvia Pérez, va fer vibrar al públic assistent, arropada per les integrants que en tot moment varen saber imprimir el feeling i “l’alma” que el quartet requeria. Van fer-nos descobrir en una hora tot el que entranya de bellesa la música flamenca mesclada amb altres estils i interpretada  per interpréts tants dispars i diversos a l’hora però amb el clar afany de fer música amb “majúscules”.

Un altre encert de les Joventuts Musicals que, concert a concertens sorprenen amb la seva bona i variada programació musical.

En el Festival Internacional “Matamoroson” es va retre un merescut homenatge a Adalberto Alvarez en reconeixement a tota una vida musical a favor de Son. Les conductores d’aquest acte foren Nerys Reyes i Liliana Casanella, musicòlogues cubanes autores de la tesi musical sobre la figura de Adalberto Alvarez.

L’event va tenir lloc al Teatro Marti (amb invitació) i parafrasejant Don Quixot “El ingenioso hidalgo Don Quijote (EL ingenioso Caballero “Don Adalberto del Son) ens varen fer adonar de tot el que representa el Son i la rellevant figura d’Adalberto Alvarez, qui evidentment fou el protagonista de la vetllada sempre flanquejat pels seus músics i components de “Adalberto y su Son”.

Tots plegats varen fer una rememorança de la trajetòria d’Alberto, i de quan tocava a “Son 14” grup del que fou primer director i fundador abans de marxar a la Havana, on després formà el seu propi grup.

I també petit i gran recordatori en forma de cançó a Lazaro Rosalbal, “Tiburon” Morales i en especial al meu bon amic Leonardo Alexander (a qui vaig tenir al meu costat tot el concert)

Aixi dons, merescut i emotiu homenatge el que se li va retre a Adalberto Alvarez (després d’un any d’any d’ahver rebut el Premi Nacional de Música).

Adora la música de Bach, Oscar Peterson, Frank Liszt, Ahmad Jamal, Sly & The Family Stone i King Crimson.

Hiromi Uehara és una pianista japonesa de jazz comtemporani, nascuda a Shizouka el 1979 i que va prendre la seva primera lliçó de piano als sis anys. Entà en la Yamaha School of Music i comencà una carrera musical fulgurant.

Amb vint anys ingressa a Berklee (Boston, EEUU) on expandeix els seus horitzons musicals més enllà del jazz i de la música clàssica.

Quan era un adolescent, Chick Corea va quedar sorprés amb la seva intuició i amb el domini perfecte de la técnica del piano i va convidar-la a tocar amb ell.

Per aquestdisc “Beyond Standard” varem tenir l’imens plaer de sentirla acompanyada pel guitarrista John Shannon, amb el baixista habitual Tony Grey i amb un bateria brasiler Mauricio Zottarelli, els quals ens varen impregnar de color i música al Jamborée de Barcelona.

FESTIVAL DE TARDOR DE CATALUNYA – GIRONA/SALT – AUDITORI DE GIRONA – SALA SIMFÒNICA

“Dos Lágrimas”, és el segon discde Diego el Cigala que reprén la línia encetada amb el seu predecessor “Lágrimas Negras”, treball de flamenc-fusió que el va donar a conéixer al gran públic a l’any 2003.

“Dos Lágrimas” ha suposat un pas endavant en la recerca de la seva peculiar fusió-flamenc i crec que ho ha encertat plenament, ja que amb l’alt nivell de l’anterior treball era molt difícil superar l’éxit assolit amb “Lágrimas Negras”, en el qual si veia el flamenc i la cubania expressada juntament amb el gran pianista cubà Bebo Valdés.

Amb el transcurs d’una hora i mitja el veterà cantaor ens va fer delectar d’un extens i divers repertori amb la cobla el flamenc i el bolero cubà.

Al concert de “Dos Lágrimas” hi vàrem poder escoltar des de temes de cobla com “Maria de la O” boleros com “Bravo” de la cantant cubana Olga Guillot, a un arranjament de “Dos Gardenias” de Antonio Machin, que Diego el Cigala va interpretar a ritme de guagancó, així com la no menys coneguda “Dos Cruces” tema en el que va estar secundat pel pianista català Jaume Calabuch “Jumitus”, i també en la resta del concert pel guitarrista andalús Diego Moreno “Morao”, el percussionista madrileny Sabu Suarez “Porrina” i el contrabaixista cubà Yelsi Heredia, que tots juntsvan confeccionar una àmplia amalgama de sons pel el públic assistent.

Com a cloenda del 15.è Festival de Jazz i organitzat per les Joventuts Musicals de Banyoles vàrem poder assistir al Teatre Municipal de Banyoles al concert del trio “Electrik Consort”, una proposta musical que ens ofereix una curiosa mescla de jazz-fusió-antigua.

“Electrik Consort” són una formació de músics experimentats i amb intruments de diversa procedència: Adrià Grandia, viola de roda, Nan Mercader, bateria, percussions i programacions, i com a instrument original l’stick (una mena e guitarra horitzontal i baix incorporats) o sigui un instrument de 10 cordes amb “loops sequènciadors”incorporats, tocat per l’argentí Guillermo Cides.

Vna fer un recital divertit i creatiu, que ens oferien temes de collita pròpia i d’altres compositors del segle XVII, vorejant en cada una de les composicions tot el seu món creatiu. No cal dir que va ser una propostadiferent ja que no haviem sentit res igualamb aquest formattant peculiar i insòlit en que fusiona els sons tant diferents de la viola de roda, l’stick i la percussió.

Una aventura musicalde resultats imprevisibles, el qual va ésser molt reconfortant, dinàmic i alhora diferent.

Era una proposta molt agosarada el que varem sentir al l’Auditori de Girona a la Sala de Cambra, dins el 8.è Festival de Jazz de Girona. La Girona Jazz Project en format big band i interpretan composicions d’un pianista argentí Guillermo Klein potser un dels compositors que está dins l’avanguarda del jazz.
Peçes del seu repertori propi com Reflejos, El Abismo i El camino (un homenatje el music de tango d’avantguarda Astor Piazzola) va teixi un univers sonor ric i complex, però molt enriquidor que abastaba peces que feia vint anys que no les tocava però amb una vigència actual fruit de la seva llarga trajectoria a Buenos Aires , Boston, Nova York i Barcelona.

Nascut a Santiago de Cuba, el pianista Aruan Ortiz és una de les joves apostesdel nou jazz, i forma part entre altres del quintet del trompetista de jazz Wallace Roney, però també te temps per crear projectes propis. El Jamboree va ser testimoni de la presentació en societat de la seva nova formació, un trio musical on trobem una de les joves realitats del jazz, la contrabaixista Esperanza Spalding, que amb tan sols 21 anys ja era professora del prestigiós Berklee College de Boston. La jove dotada d’un swing demolidor i un sentiment brutal a l’hora de combinar instrument i cant, s’ha guanyat a pols el fet de tocar al costat dels grans icones del jazz com Joe Lovano, Michel Camilo, Charlie Haden o Pat Metheny.

En l’actuació també els va acompanyar Eric McPerson un dels més talentosos bateries de l’actualitat, i junts ens varen oferir una sessió de jazz tremedament madura i sòlida, amb exquesides reminiscències afrocubanes i brasileres. Va ser un goig veure tocar i interpretar aquesta jove i plural formacióamb tant de swing i amb tot aquest felling.

Finalment deixar constància també el sentit homenatge que Aruan Ortiz va voler retre el gran pianista i compositor català Frederic Monpou amb una magnifica interpretació lliure de la peça dedicada a ell “Monpouana”.