Music pla

Era un sueño un sueño que se hizó realidad, viajar y conocer Cuba y los músicos cubanos. Mi primer viaje fue en el 2001, y recalé en Santiago de Cuba, bonita ciudad, por su contraste con lo que yo habia visto. Una ciudad colonial, que parece haberse anclado en el siglo XIX, pero que conserva toda su magia y su esplendor y aún sigue. La Catedral, el Parque Céspedes, el Ayuntamiento, la Casa de Diego Velásquez, configuran todo el centro neurálgico por donde está la vida y se transpira la música. «La Casa de la Trova», el «Artex», «La Casa de la Música» de Santiago, «El Patio de los Dos Abuelos» «La Casa del Caribe» y como no la «Sala Dolores» que está alli la Sinfonica de Oriente. Llegir la resta d’aquest article »

Carnaval dels animals – Camile Saint-Sans  Una obra que en aquest cas anava dedicar als nens i nenes amb una musica didáctica que anomena tots els animals a través dels instruments. Violins, violes, violoncels, pianos, vibrafon, percussio, i flautes compaginaven el Carnaval dels animals.

Composat per a orquestra originariament en aquesta ocasio per 12 musics tots ells amb un ale de mim instrument i teatre, Varen fer guadir els mes menuts i als seus pares de descubrir la obra El Carnaval dels animals, d’una didáctica musical i no se una estricta obra clásica. Una bona aposta de JJMM de Banyoles amb l’esperit de divulgar la musica clásica entre els mes petits.

Joshua Redman es un d’aquells saxofonistes contemporanis (es fill del tambe saxofonista Dewey Redman un dels principals eixos dels free-jazz) ple d’una frescor i un ale amb uns ”timbres” amb una técnica inusual i a les hores brillant. L’acompanyaben un dels millors baixistes europeus i un batería de renom internacional el barceloni Jordi Rossy.

Peçes llarges amb una creativitat sonora amb el trio i a saxo sol. Era el cap de cartell d’aquest festival d’enguany i venien de França i total pero veure’l aquest gran i explendid saxofonista Joshua Redman

Carmen París fussiona la jota i el jazz d’una manera molt curiosa es com si ella s’expresses amb la canço, amb les paraules,amb els gestos amb tot l’esperit que ella trasmet. Venia a presentar el cd. E jazz Con Jota i amb un quartet de luxe va desgranar la Jota amor confessat per l’altre amor el jazz estándar fussionant amb total maestría Jota y jazz amb una elegancia fora del comu. Un altre acert de JJMM de Banyoles

El que vàrem escoltar dissabte dia 26 de març, no s’ens anirà aixi com així, poder gaudir de figures del panorama novaiorquès, amb dos músics de la talla de Jordi Rossy que va ser bateria durant molts anys del trio de Brad Meldhau, i de la llavors que aquest músic a sabut implantar en el seu fill Félix és del tot esforç i tenacitat.

Caldria revisat algun disc que ara s’en bé a la memòria “New Years morning’89” gravat a la Cova del Drac al 1989 amb el quintet de Tete Montoliu a on un jovenísim Gerard Presencer, i dic un jovenísim perque solsament tenia 16 anys , com es el cas del fill de Jordi Rossy, Félix que amb la seva destressa va deixar “bocabadat” el públic assistent.

El quintet està format per: Jordi Rossy al piano, Seamus Blake, al saxo tenor, Félix Rossy a la trompeta, Ben Street, al contrabaix i R.J. Miller a la bateria.

Temes propis i frescos, amb una amalgama de sons, que recorda cada instrument i la sevqa ubicació en el quintet, molt personal.

Per finalitzar i a modo de bis un “calypso” dedicat al seu germà Mario Rossy. Les nits de jazz son de categoria.

Els compositors de standards sempre són rics amb arrenjaments. És l’esència del jazz lo pur i lo dur, així és que recorre a un clàssic del standards com pot ser Cole Porter es una proposta arriscada que la cantant Clara Luna i el seu quartet capitanejat per el bateria Xavi Maureta; el pianista José Alberto Medina i el contrabaixista Rai Ferrer ens varen acostar al univers sonors de Cole Porter, sabiament amb arrenjaments actuals i amb un feeling poc comú.

Night and day, Love for sale i Under my skin, són tres peces de les moltes que es varen fer disfrutar en la primera Nit de jazz a l’Ateneu.

Si algun apalatiu de les moltes qualitats que posseig aquesta cantant de flamenc el de “sabor” es per mi que més ve li va.

Dotada d’una gran veu pel flamenc es sens dubte la millor cantant d’ara en el panorama actual.
El seu curriculum es desplega amb tons de tradicional, clàssic i de la avantguarda més transgressora.

El concert que va protagonitzar Ginesa Ortega va tenir molts de plats tants com pals té el flamenc.
Amb una acurada secció ritmica que sobresortia el per mi millor gitarrista de l’asfera del flamenc Juan Ramón Caro, acompanyat d’un altre guitarrista flamenc emergent i amb la mà certera del percussionista David Dominguez.

Un concert inaugural de les Joventuts Musicals amb un plat fort mai més ben dit.

Primer cd. d’aquesta jove cantant cubana anomenada Elena Manelain. Si ja en la maqueta de la primera maqueta del cd. “Iyami Francisca” (maqueta de 4 temes) ja despuntava en el disc aparegut el 2010 com “Virgen de Regla” és veu amb una maduressa i una creativitat poc comú. Un cd. amb 10 temes tots amb un gran domini dels temes com dels que collita pròpia: Virgen de Regla, Amor Amigo i Gracias a ti, conjugen amb temes del repertori cubà i del de sempre com Drume Negrita de E.Grenet i Dos cruces de Carmelo Larrea. 10 temes que et faren sentir tota la sensibilitat i creativitat que ella despren i si han interesat per la seva veu Sole Giménez (ex-Presuntos Implicados) i el pianista cubà Rember Duharte. Auguro molts éxits per aquesta cantant cubana Elena Manelain

Puntualment a les 19h. va tenir lloc a l’Auditori de l’Ateneu el concert de Ialma a Banyoles amb la presentació del disc “Simbiose” a Catalunya, on feien una mini gira i a on també varen participar en el 5.è Festival Internacional de Percussió de Catalunya a l’Auditori de Barcelona.

Ialma és un grup de cinc cantants residents a Brussel.les que des de fa una dècada es dediquen a recopilar les cançons tradicionalsdels seus avantpassats a Galicia, tot barrejant-les amb noves sonoritats, incorporant elementsd’altres cultures i donant-les així un estil personal, autèntic i modern.

Ialma (que vol dir ànima en gallec) són: Verònica Codesal, Magali Menèndez, Marisol Palomo, Natàlia Codesal i Núria Aldao, i s’acompanyen de cinc músics: Pascal Chardome a la guitarra i piano; Didier Laloy a l’acordió diatònic; Cédric Waterschool a baix elèctic i Fred Malempre a la bateria i percussions.

Amb una posada amb escena immillorable i uns arranjaments amb noves sonoritats recopilaren les cançons tradicionals del folklore gallec, amb un estil personal i peculiar. Dels seus arranjaments en resulta una música actual, fresca i seductora que ha obert noves vies en la música tradicional gallega.

Venien a presentar el seu darrer disc “Simbiose” i ens van regalar amb un bonic repertorique també va incloure algunes versions de peces modernes com el conegut hit del grup femeni “The Bangles” cantada amb gallec, i com no, també dues peces interpretades “a capella” que varen fer gaudir a tots els assistents.

Una tarda per gaudir de l’anima de la música.

Va ésser un concert intimista i creatiu el que ens va oferir el passat Nadal a l’Auditori de l’Ateneu amb la inimitable veu de Maddi Oihenart, el piano de Juantxo Zeberio Etxetxipia i el contrabaix de Txema Garcés. També estava anuciat com a acompanyant el violoncel.lista Pello Ramirez que per problemes d’una grip no els va poder acompanyar, però això no va ser cap problema i tanmateix ho varen poder resoldre amb escreix.

Al llarg d’una hora varen anar desgranant i interpretant el seu acurat repertori, tot fent un repàs dels poetes, poetesses i músics bascosamb una especial i personalíssima posada en escena, barrejant amb els instruments tocs de jazz, fok i poesia.

Maddi Oihenart és una cantant que preserva la seva identitat i les seves arrels i que referma constantment a traves de la seva tant peculiar proposta musical.

Aquesta formació d’Euskadi venien a fer l’estrena a Catalunya del seu darrer treball, un CD anomenat Hari Biru (Elkar 2007), de cant tradicional amb creació comtemporània i que va deixar més que satisfet al públic assitent