Music pla

Amb l’Auditori de Girona ple de gom a gom es va presentar la cantant i pianista brasilera Eliane Elias flanquejada per el trio musical de la pelicula de Fernando Trueba “Calle 54” el contrabaixista Marc Johnson i el bateria Satoshi Takeishi i Ruben de la Corte, un guitarrista de Sao Paulo.

Si ja a “Calle 54” ens va encantar aquest trio per las técnica, ductilitat i “coraçao” en que van interpretar Samba triste, era una ocasió que no hem podia deixar perdre.

Eliane Elias venia a presentar el seu darrer compacte Around the city, un coctel satisfactori amb peçes de Bob Marley, Tito Puente, i algunes composicions d’ella mateixa. Eliane Elias ha estat reconeguda per els grans de la música brasilera com Jobim, Toquinho i Vinicius de Moraes i ha estat pianista de Steps Ahead el grup de moda deljazz en els 80.

Els que vàrem poder assistir a aquest concert vam gaudir com mai de tenir aqui a Girona una de les grans veus de la música brasilera, Eliane Elias.

Aqui ens arriba el genui “sabor cubano” de la mà de Alexander y Manos de Oro una agrupació de Santiago de Cuba que l’edita la discografica PICAP, una aposta per descrubir nous talents de la illa caribenya.

El grup fou fundat a Santiago de Cuba el l’octubre del 2000, i pertany al catàleg de excel.lència del Instituto Cubano de la Música. Ha participat amb varios concerts nacionals i internacionals, amb un ampli repertori de música ballable i de concert.

Els seus integrants són: Leonardo Walter Alexander Carter, pianista i director; Yobel Fuentes Delis, percussió cubana; Elizabeth Portuondo Torres i Ednar Bosch, cantants; Amilcar Ortiz Vicay, trompeta; Nidia Ferrer Limonta, trombó i cantant; Carlos Rafael Bolivar Lovaina, baix; Alfredo Masó Pérez, violí i Ariel Teixidor Hernández bongó.

El compacte s’en diu EN EL RINCON CON… perquè es allà aha on actuen cada nit.

12 temes que configuren la àmplia amalgama de sons que aqui a Santiago podem gaudir. Desde afro, a son a bachata a pregon a bolero, tot un compendi perquè no us deixi desebuts. Cal escoltar amb atenció No quiero que me llames de noche, Te extraño amor i Amor amigo dues composions de una jove que promet molt ella es diu Elena Alexander Matos. Una bona aposta per aquest segell discogràfic que ens fa descubrir tot lo de Cuba. PICAP

Dimarts, 5 de setembre 2006 – Auditori de BCN

Els 35 anys del disc Dioptria (un dels discos més coneguts) va ser l’homenatge auqest músic trangressor i excéntric, Pau Riba. L’homenatge venia precedit de molte controversia per el desencontre entre Pau Riba i l’organització.

Llibert Fortuny, David Soler i la seva banda varen reescriure les partitures i la seva fresca execució, amb una visió diferent del Pau Riba habitual, però amb molta cura i seriositat.

Pascal Comelade, Jordi Sabatés, Santiago Auserón, Gerard Quintana, Pastora, Roger Mas, Marc Parrot, Albert Pla, Sisa i Oriol Tramvia, van interpretar les cançons de Dioptria i a la vegada van retre homenatge a l’emblemàtic músic.

Va obrir foc Jordi Sabatés amb una suite basada amb Dioptria, després un trencadis Noia de Porcelana tocat per Pascal Comelade va mostrar una sensibilitat més proxima el disc i Santiago Auserón amb Taxista ens donà un toc de rock, la timidesa de Gerard Quintana al tocar l’home estaric, la instrasigencia de Pastora, Caïm i Pauet els fills de Pau Riba al interpretar Ars eròtica, i per altre manda Roger Mas que va captivar amb Rosa d’abril. Els veterans Sisa i Oriol Tramvia ens van fer gaudir, a duo amb El mati de Sant Esteve.

Al final, els fills de Pau Riba el van empènyer  perquè puges a l’escenari de l’Auditori i Pau Riba dixit:”Pel que veig, l’edifici del rock s’ha ensorrat amb mi” amb certa malícia. Potser perquè a ell li hauria agradat un altre tipus d’homenatge.

INTERACTIVO ve ha ser un grup a on tots el integrants veuen d’al món de la fussió. Son 16 musics comendats per el pianista Bobby Carcasens, ha on s’hi aglotina tot desde el jazz, el rock, el hip-hop, el reggae etc. tots amb un espetit comú fer bona música i que arribi, això es el que jo vaig anar a escoltar amb les entrades exaurides al Teatre Karl Marx de la Habana el dia 28 de maig en la cloenda del Cubadisco 2006.

He escoltat molt concerts però res tant impactat com allò, bé a ser com per posar-li un nom La Fundació Tony Manero, però amb més gros.

Varen respesar temes de anterior discs i del nou, però sempre amb un saber estar dins l’escenari i amb un gran felling, cosa que els caracteritza i un gran groove.

La gent la majoria tots joves, varen poder deleitar i jo y també del gran grup que es INTERACTIVO una cotelera plena de hip-hop, salsa, reggae i rock.

LA HABANA – TEATRE AMADEO ROLDAN – 26-5-2006

Musics convidats: Chucho Valdés, piano; Enrique Pla, bateria; Yaroldi Abreu, tumba; Lazaro Rivero, contrabaix

Eren moltes les coincidències, està a La Habana, poder asistir a l’homenatge d’aquesta bailarina clàssica, i després poder gaudir d’un concert especialment disenyat per aquesta ocasió.

Es ja sabut que a Cuba Chucho es un referent, tant amb el piano clàssic com amb el de ritmes cubans, sense deixar de ser un puntal en la denominada latin-jazz, Chucho es un embaixador de Cuba el món de la música del seu pais.

El concert va començar amb Nanú, vella peça d’arrels cubanes, Poinciana una versió d’aquest estandard per després tocar dues peçes Mercurio, i Son a Quivicán per després acabar amb Planeta Mingus. S’ha de dir que el concert estava preparat a conciencia, fins l’últim detall.

Chucho i el seu quartet varen brillar com mai i s’ha de dir que el public estava entusiasmat.

Serà d’aquells moments inovidables amb la meva vida.

Quartet flamenco de David Cortés

El divendres 17 de febrer, es va congregar al Teatre Municipal amb el cartell de Quartet Flamenc de David Cortés un jove cantaor que ja ha assolit la maduresa artística amb el flamenco, flanquejat per tres músics: David Coll guitarrista banyolí que s’ha format en el Conservatori Superior de Música del Liceu amb la tutela del mestre Manuel Granados, obtinguen el titol de superior de guitarra flamenca, Ignasi Hernández, percussionista amb una dilatada experiència musical, en el camp de la música afrocubana, brasilera i flamenca i Narcis Laguarda violista de formació clàssica, però ha frecuentat els àmbits de la música tradicional i flamenca.

Hem sembla una aposta molt bona programar altres músiques, sense deixar de banda la clàssica i el jazz, pero aqui ens va fer palès una vegada més que el públic s’ho va pasar d’ellò més bé, la música com tot art ets nascuda del sentiment, la creativitat i la inspiració.

Ens varen regalar uns fandangos, unes buleries, unes guajiras, i unes “soleás” que varen fer entusiasmar el públic asistent. Una bona fusió entre el violí i la guitarra. Un bon encert de les Joventuts Musicals de Banyoles.

La primera vegada que vaig sentir a parlar de Chano Dominguez va ser amb un compact de Jazzpaña II amb el que hi col.laboraba era un acostament del jazz al flamenc, després le anat sentir i m’ha ensijat la manera que toca l’instrument amb to energic però a la vegada ferm y correcte sense grans tecnicismes però “con alma”.

El propassat dissabte 28 de gener al Teatre Municipal hi va haveri l’acte inagural del any de Joventuts Musicals de Banyoles, amb un plat fort el pianista Chano Dominguez que fussiona el ritmes de jazz i el llenguatge flamenc i com no també el jazz llatí, les seves col.laboracions van desde el flamenc més notori: Enrique i Estrella Morente, Martirio i Paco de Lucia fins el jazz llatíde Paquito de Rivera, Jerry Gonzalez i Michel Camilo.

Va començar amb sons que evocaban ritmes de flamenc per després anar-sen galopan amb ritmes de jazz:Ruby my dear de Thelonius Monk, per tot seguit aterrà amb ritmes flamencs i també cubans de Marta Valdés. Cinc bissos i la gent entusiamada per que el hi havia sabut a poc.

En una atmosfera envolven presa d’un alè de tango el diumenge 27 de novembre de 2005 al Teatre Municipal ens varèn programar una música totalment desconeguda per el gran public però que any darrere any va agafen nous adeptes: El tango i qui més que un quintet liderat per Marcelo Mercadante & Quinteto Porteño. I dic desconegut per tot el espiritu i la pació que en aquesta música s’esclau.

Con un taladro en el corazón era el compacte que venien a promocionar, plé de “milongas” “candonbe” “tangos” alguns de collita propia i alguns del gran compositor de tangos l’eix vertebrador de la vella guardia i el tanguistas emergents Astor Piazzolla, d’ell varen tocar Libertando i una magistral Adiós Nonino, homenatge al pare de Astor Piazzolla que ell mateix va compondre. El quintet estava format per Javier Feierstein a la guitarra, Giselle al violí, Gustavo Llull al piano, Andrés Serafín al contrabaix i Marcelo Mercadante, al bandoneón, van repesar els dos cds que han sortit a la venda Esquina Buenos Aires i Con un taladro en el corazón i varen tocar peçes de diferents compositors Osvaldo Pugliese, Eduardo Arolas, Juan Carlos Cobian, Anibal Troilo etc. va ser una tarda plena de passió i sorpresa.

Django Reinhardt (Liverchies, Bélgica, 23-1-1910 – Fontainebleau, França, 16-5-1953) guitarrista i compositor ha estat una de la peçes clau, per entendre el fenòmen del gipsy swing. Gitano de la tribu dels “manouche” va saber esportar per tot el món l’encant i l’estil junt amb el seu inseperable violinista Stephane Grappelli i amb el “Quintette du Hot Club de France”. Bé doncs el Divendres, 28 d’octubre de 2005 a les 22 h., a la Sala d’Exposicions “El Tint”, s’ha li va retre un homenatge aquesta música al gipsy swing de la mà dels DEUX GUITARES TRIO encapçalats per Albert Bello a la guitarra acustica, Valentin Moya a la guitarra i Oriol Gonzalez al contrabaix vàren anar desgrenant composicions de gipsy swing però per a mi lo que amb va causar més proximitat ja que le escoltat era el gipsy swing de Django Reinhardt, però també hi vàren inclouri sabiement aquest trio format a barcelona d’altres peçes també representatives del moviment gipsy swing. Els assistents al concert vàren poder gaudir d’algo diferent i atreient.

Records de Santiago de Cuba

Quan aterras a Santiago de Cuba ja es respira una sensació de que t’agradarà, potser per la gent amable fins l’infinit, la música en estat pur, la vegetació molt diferent d’aqui.

Vaig anar a Santiago exclusivament per la música, en concret per ser la capital del son. Una setmana en va passar volant, escoltant boleros, guarayas, sones etc…

Vaig fer-me amic amb molts de músics dels quals guardo molt bons records, però en concret vaig trebar amistat amb un pianista que tocava en un bar, el Bar Claqueta ell es diu LEONARDO ALEXANDER CARTER un pianista que tocava versions amb el seu aire caribeny, estava acompanyat per un baixista, un percussionista i un parell de cantants cubanes. Interpretaven temes tant coneguts com el You are the sunshine of my life de Stevie Wonder, Cómo fue un bolero que van interpretar bueno interpretar entre cometes l’Antonio Banderas a la banda sonora de los Reyes del Mambo, Cuándo, cuándo peça célebre que la cantava l’Engelbert Humperdink.

Vaig poder gravar-los hi tenir el só enllaonat per no despendrem mai de allò que és pur un concert en un bar.