Una nit amb Chano
La primera vegada que vaig sentir a parlar de Chano Dominguez va ser amb un compact de Jazzpaña II amb el que hi col.laboraba era un acostament del jazz al flamenc, després le anat sentir i m’ha ensijat la manera que toca l’instrument amb to energic però a la vegada ferm y correcte sense grans tecnicismes però “con alma”.
El propassat dissabte 28 de gener al Teatre Municipal hi va haveri l’acte inagural del any de Joventuts Musicals de Banyoles, amb un plat fort el pianista Chano Dominguez que fussiona el ritmes de jazz i el llenguatge flamenc i com no també el jazz llatí, les seves col.laboracions van desde el flamenc més notori: Enrique i Estrella Morente, Martirio i Paco de Lucia fins el jazz llatíde Paquito de Rivera, Jerry Gonzalez i Michel Camilo.
Va començar amb sons que evocaban ritmes de flamenc per després anar-sen galopan amb ritmes de jazz:Ruby my dear de Thelonius Monk, per tot seguit aterrà amb ritmes flamencs i també cubans de Marta Valdés. Cinc bissos i la gent entusiamada per que el hi havia sabut a poc.